El nou escenari

CiU

Els resultats: Guanya les eleccions i augmenta la diferència respecte al segon partit més votat (de 4 a 11 escons més). Tot i això, continua sense poder frenar la seva pèrdua de vots i no és capaç d'aconseguir els suficients diputats com per evitar la reedició d'un nou Tripartit.

La reacció immediata: La sensació que dónen és la d'abatiment. Fins i tot decepció: havien apostat molt fort per recuperar el poder. Tocaven ja la Generalitat amb les mans i 4 anys més a l'oposició pesaran amb força. Hi ha l'intent de mobilització social en contra del nou Tripartit però no lliga amb el seny dels seus votatns. Artur Mas continuarà sent el líder de la coalició, però tot té un límit i des de les files d'Unió es deuen començar a impacientar.

El discurs a seguir: Ser l'oposició serena que denuncia la paralització del país e mans del nou Tripartit. Presentar Artur Mas com el líder moral de Catalunya, capaç d'omplir el buit de lideratge que representa Montilla. En el debat d'investidura de Montilla es comença a veure un Mas més serè, amb un discurs pausat i un tó de veu sense les estridències pròpies del míting electoral.


PSC

Els resultats: Perd 250.000 votants! i 5 diputats, quedant-se amb 37 representants enfront els 48 de CiU. Són uns resultats força dolents pel PSC. Tot i això, el Tripartit torna a sumar. Continua, a l'igual que CiU, la devallada de votants.

La reacció immediata: Calma "Montillesca". Serà el President de Catalunya però no es deixa veure molt pels mitjans. Té encara que solucionar l'encaix de Carod-Rovira en el nou executiu i la nova relació amb el PSOE (com gestionar els diferents interessos sorgits d'un triangle entre CiU-PSOE/PSC-ERC?). La decisió del PSC d'apostar per un nou Tripartit en contra de les preferencies del PSOE dóna un cert impuls d'autonomia a la formació de cara a les municipals del 2007.

El discurs a seguir: Menys parlar i més treballar. S'ha d'apostar per la imatge de gestor de Montilla. Ironies de la història, el primer Tripartit i la seva mala imatge de govern poden servir per reduir les expectatives que es dipositin en aquest segon Tripartit. Això sí, es maquilla el nom i es passa a dir l'Entesa Nacional de Progrés.


ERC

Els resultats: Podien haver estat pitjors. Es queden amb 21 diputats (la barrera psicològica dels 20 deien que hauria estat letal pel futur de Carod) i consoliden la seva condició de tercera força del Parlament de Catalunya. I el més important, a falta d'opcions més arriscades, continuen sent el partit clau a l'hora de formar majories absolutes.

La reacció immediata: És la reacció pròpia d'aquell que s'espera una patacada considerable i que, al final, no li fa tant mal. És l'hora de construir un nou govern i d'esborrar la imatge de partit "destructiu". Per Carod, és l'hora de recuperar aquell càrrec de govern que li van pendre quan només portava un mes gaudint-ne.

El discurs a seguir: Ara toca fer bondat. Prou de declaracions acalorades, prou de numerets "Tardiàns" al Congreso de los Diputados. ERC ha de ser un partit de govern i per ser-ho s'ha de renunciar a certs privilegis més propis del seu passat assambleari. En altres paraules: les maneres també importen. Avís per a navegants: ERC, a llarg termini, desitjaria penetrar en l'espai electoral d'aquells votants de tradició més espanyolista. En aquest sentit, Carod s'afanya a remarcar que un partit independentista a fet President a un senyor nascut a Andalusia.


PP

Els resultats: Perden un escó i com gairebé tots, uns quants milers de votants. Tot i això, al comparar-ho amb la devallada generalitzada de vots, encara surten ben parats. La fidelitat del vot del PP a Catalunya continua amb bona salut, per més que Acebes i Zaplana s'esforcin en boicotejar a Piqué.

La reacció immediata: Treure pit. Això sí, mirant de reüll a Ciutadans/Partido de la Ciudadania. Josep Piqué sembla sortir enfortit de la contesa electoral i fins i tot es permet denunciar la manca de suport rebut per part d'alguns mitjans de comunicació afins al PP (COPE, El Mundo).

El discurs a seguir: Sembla que Piqué aposta per continuar amb el discurs més liberal que es va començar a veure amb el posicionament del PPC en contra del nou Estatut: masses traves burocràtiques, massa intervencionisme del govern,...


ICV-EUiA

Els resultats: Molt bons. Les enquestes es cumpleixen i ICV és l'únic partit amb anterior representació parlamentaria que aconsegueix sumar nous votants (uns 40.000). Guanya tres escons, passant de 9 a 12. Ens hauriem de remontar a les eleccions de 1980 (llavors amb les sigles del PSUC) per trobar uns resultats millors.

La reacció immediata: Èxtasi i eufòria. Joan Saura i els ecosocialistes s'erigeixen, per un cop, com a únics guanyadors d'un cicle electoral. Potser és degut a aquest moment d'èxtasi que ICV accepta la "patata calenta" que representa per un partit que ven pacifisme fer-se càrrec de la Conselleria d'Interior. O ves a saber, potser és pura estratègia per continuar creant la imatge d'una esquerra seria i responsable.
Sigui com sigui, és una aposta, si més no, arriscada.

El discurs a seguir: El rol d'apagafocs del Tripartit els hi ha anat molt bé, però en principi, la que ve no serà una legislatura tant convulsa (ni Estatuts, ni Maragall contra el PSOE, ni ERC fent cas a les bases,...). Hauran de buscar una nova imatge que consolidi els votants vinguts de les cendres del Maragall, però que no descuidi la seva base d'esquerra més alternativa/ecosocialista.


Ciutadans/Partido de la Ciudadania

Els resultats: de 0 a 89.840. És la sorpresa de la nit electoral i entra al Parlament de Catalunya amb 3 escons. Si bé és cert que la forta abstenció de les eleccions els afavoreix, donant-lis una representació potser desmesurada (tot i que, d'altra banda, l'abstenció és igual per a tots), no es pot negar que els excel·lents resultats obtinguts reflecteixen alguna cosa més.

La reacció immediata: Eufòria biligüe. Els crits de "Libertad!!, Libertad!!,..." dels seus militants durant la nit electoral exemplifiquen l'estat d'ànim del nou partit. La pregunta que tothom es fa , però, és la de saber la procedència dels seus vots: PSC?, PPC?, nous votants? El seu President, Albert Riera, defensa que segons els estudis interns que han fet, els seus vots provenen majoritàriament del PSC. Per allò de fer llenya de l'arbre caigut...

El discurs a seguir: Una incògnita. Com es posicionaran en temes on la qüestió nacional no importa, com per exemple, la Línia d'Alta Tensió, o el Quart Cinturó?. En teoria, es defineixen com a socialdemòcrates. Però que el seu President hagués estat afiliat a las Juventudes del PP fins uns mesos abans de ser presentat com a candidat (com s'ha afanyat a destapar-ho el PSC via El Periódico) no ajuda alhora de crear aquesta identitat. Les eleccions municipals s'acosten i ni PSC ni PP volen tenir l'exclusivitat de ser les víctimes d'aquest nou convidat de la política catalana.


Vots en blanc i abstenció

60.244 ciutadans van votar en blanc. Resultat per reflexionar i que va en augment. Però com sempre, l'opció més triada del total de 5.321.274 ciutadans cridats a votar va ser l'abstenció: 2.339.166 que representa el 43,96% del cens.