El PSC i l'Estatut. O els problemes d'un equilibrista ( tercera part i final )

I a partir d'aquella foto els aconteixaments es van precipitar. Zapatero havia canviat de cavall a mitja cursa, i ERC i Maragall s'endinsaven, junts, cap a un terreny pantanós.

ERC no va gestionar bé la difícil papereta de decidir què fer amb el seu vot. Com justificar davant del seu electorat un vot favorable al text pactat entre el PSOE i CiU? Com interpretar aquest canvi d'aliançes de l'amic Zapatero? Les incipients lluites de poder dins del partit van propiciar que l'executiva d'ERC fés cas a les bases i optés pel No.

I Maragall, l'altre gran damnificat, amb l'Espasa de Dàmocles del referèndum del 18 de juny, decideix acabar amb el Tripartit i centrar-se en interpretar la seva obra fúnebre: Ser el President del Nou Estatut.

Després d'aconseguir-ho, la més crua realitat tornarà a imperar i Maragall deixarà pas a un nou equilibrista menys desgastat pel seu ofici: José Montilla.