Pactes

Els últims dies la precampanya electoral s'ha anat centrant en les possibles aliances que es donaran després de les eleccions.

El tret de sortida el va donar Joan Puigcercós amb les seves declaracions afirmant que no descartaven, ni molt menys, fer president a Artur Mas. Felip Puig, per si les mosques, replica dient que el compromís Montilla-Puigcercós és molt sòlid, que CiU no pot comptar amb els vots d'ERC. Per la seva banda, el PPC (l'únic partit polític que es sent orgullós de que ningú el vulgui tenir com a aliat) diu que CiU els necessitarà per formar un govern estable, que si posin fulles. No cal dir que l'argument està una mica agafat pels pèls. Viçenc Villatoro (de CiU) en donava la seva explicació: CiU només podrà formar govern en el cas de que el Tripartit no es pugui o no es vulgui reeditar. I en aquest supòsit, tant ERC com, fins i tot el PSC (va dir ell) trucarien a la porta dels nacionalistes. La imatge del PPC del bracet de CiU és la preferida també pel PSC. I el president Maragall, que va per lliure, continua parlant dels perills d'una sociovergència.

Tot plegat no deixen de ser velles tàctiques electorals. Sempre es segueix el mateix patró: Mobilitzar als teus potencials votants i desmobilitzar als teus potencials no votants.

I ICV? Joan Saura en una entrevista a BTV deia: "Jo no votaria mai a un partit que no em digués el que farà amb el meu vot."