Negociar el poder

Duran i Lleida avisa a Zapatero que si es repeteix el Tripartit a Catalunya no compti amb CiU a Madrid. O el que és el mateix, si Artur Mas no és el proper Presient CiU no pacta amb el PSOE. I és que estem en un moment polític d'una geometria electoral molt interessant. Fa uns mesos era clar que Zapatero preferiria a CiU com a futur soci per acabar els dos últims anys de legislatura (recordem la foto). Però a mesura que s'acosta l'1 de novembre apareixen els primers símptomes de nerviosisme i d'incertesa.

El principal escull que ha de superar Zapatero abans d'arribar a l'anhelat centrisme que respresenta CiU -i que tant bé els hi aniria en ple procés de pau a Euskadi- està, per tant, en la designació del futur president de Catalunya, que per CiU és llògicament innegociable. La qüestió és, doncs, una altre vegada la mateixa que va passar amb el difunt Maragall: Zapatero ha d'escollir entre apostar per un president socialista a Catalunya -en aquest cas Montilla-, o afiançar el seu propi de la mà de CiU. Perquè siguem clars, si es reedita el Tripartit tornaran males noves per Zapatero.

Però la cosa no és tant senzilla. Perquè suposo que aquest PSC renovat també tindrà alguna cosa a dir en aquest gran teatre electoral. El poder és massa temptador i cap partit que té majoria per governar es conforma amb l'oposició. I ERC? que farà enmig de tot això?
Però com sempre, tot aquesta complicada geometria pre-electoral dependrà, en última instància, dels resultats que la nit electoral ens deixi. I ni Mas ni Montilla podran governar sense dependre de tercers, per tant, a partir de l'1 de novembre tornaran temps per negociar el poder.