El vot dels immigrants

Ha estat el tema estrella de la última setmana. I el tret de sortida de la precampanya electoral, aquest cop de la mà d'ICV. Un tema molt complex però que, en la nostra societat de Telenotícies, s'ha tractat com és habitual amb profunda superficialitat.

Veure als immigrants com un grup homogeni és una tonteria. A Catalunya arriben persones de tot el món que poc o res tenen en comú, a no ser la precarietat econòmica en la que viuen, en la majoria de casos. No crec que jo, en l'hipotètic cas d'emigrar a Senegal, hagués de tenir el mateix dret a votar que una persona que hagués arribat de Mali o Guinea Bissau (països veïns), pel sol fet que els dos seriem immigrants. Realment, no em veuria capacitat per fer-ho i en cap cas seria la meva prioritat a curt termini.

Però segurament, aquell gambià que portés 3-5 anys vivint a Senegal sí que estaria capacitat per entendre la cultura política, la llengua, la sociologia, els conflictes socials, etc, que li permetéssin exercir el seu dret a vot de manera conscient. Si jo emigrés a Argentina, al cap d'un temps de viure-hi, crec que sí estaria capacitat per exercir el meu dret a vot. En canvi, tardaria més temps en veure'm capacitat a votar en el cas d'haver emigrat, per exemple, a Corea del Sud.

Està clar que les llibertats polítiques són inherents a les persones, però precisament perque són tant importants s'han d'intentar exercir amb la total consciència posible. No estic dient amb això, com va dir el senyor Duran, que s'hagin de fer exàmens de crisitianitat o catalanitat. És més, reconec que no en tinc ni idea de moltes de les tradicions que el senyor Duran deu creure essencials.
La veritat és que el dret a vot s'exerceix, en molts casos, de manera superficial, coneixent o no el significat de la Pascua.

El que dic és que és un tema massa complex per ser carn de campanya electoral, ja que és un període de temps on impera la demagogia.