Brutícia.

En tota bona campanya electoral sempre hi ha lloc per treure algun drap brut de l'adversari. En la precampanya catalana ja hem entrat en aquesta fase. Amb poc menys de 48 hores han aparegut un seguit d'acusacions als mitjans.

El primer en sortir ha estat l'incansable fiscal Daniel Sirera (PP) acusant al Tripartit de pagar 29.000 euros a un assessor, per un informe "buit de contingut" i amb trossos copiats d'Internet. El següent en ser posat a la picota ha estat el subdelegat del govern central, Eduard Planells, que segons un rumor estaria investigat per la policia en relació a la legalització de permisos a un grup mafiós rus. El mateix grup que protagonitza l'última acusació (destapada per la Cadena Ser) segons la qual l'exconseller i candidat electoral de CiU, Antoni Fernàndez Teixidó, va tenir negocis amb el georgià i cap del grup mafiós, Maltxas Tetruaixvili. La carta de Teixidó, trobada dins la caixa forta del georgià al ser arrestat agraïnt la invitació a un sopar, ha sortit a tots els mitjans.

Em sembla perfecte que les brutícies dels polítics, que segur que en són moltes, apareguin als mitjans de comunicació. Però que això passi només quan convé i que els mitjans de comunicació no siguin res més que l'apèndix del seu amo (o al revés fins i tot) diu molt poc de la consideració intelectual que els partits polítics tenen dels seus potencials electors. I em sap greu.