NO

Això és el que van dir les bases d'ERC a l'Executiva del partit al conèixer la intenció d'aquesta de posicionar-se amb el vot nul. I això és el que finalment recomanarà ERC en la votació del referèndum de l'Estatut de Catalunya.
És clar, no han trigat en aparèixer les crítiques de tots els altres partits. Però el primer que s'ha de dir (crisis de govern a part) és que la decisió d'ERC és, si més no, una decisió de consens: es pregunta a les bases del partit i veient una resposta àmpliament majoritària, es decideix corregir la postura.

A partir d’aquí, començen els retrets. El primer té a veure amb l'organització del temps polític. Que costava que aquesta decisió de les bases es conegués abans que l'Executiva d'ERC hagués clarificat (finalment!) la seva postura? Dóna la sensació que l'espectacle d'aquesta setmana s'hagués pogut evitar amb una major planificació del calendari polític del partit.
Després tenim l'enorme problema de la legitimitat del Tripartit. Aguantarà al desgast que suposaran les campanyes de postura antagònica, dues a favor del sí i una a favor del no. A vegades, sembla que el Tripartit, a base d'encadenar crisi rera crisi, ha assolit aquell estat de “mala salut de ferro” que el fa immune a situacions que amb altres protagonistes haguessin resultat letals. Està per veure.
No fa falta dir, però, que Convergència i Unió s'afanyarà a presentar un escenari on ERC ha de triar entre continuar al govern o demanar el no a l'Estatut. I és que aquest és el quid de la qüestió. I això, els partits polítics ho saben bé. L'Executiva d'ERC s'ha vist atrapada entre dues realitats: l'anterior realitat assemblaria que la caracteritzat durant tants anys, i la nova realitat pragmàtica que caracteritza tot partit de govern. O seny o rauxa.