ICV respecte l’Estatut de Catalunya: que s’acabi ja!

Iniciativa per Catalunya fa dos anys que tot i estar en el Govern de Catalunya, no sap ben bé quin és el seu rumb. El que portem de legislatura ha estat monopolitzat per gairebé un únic tema, el procés de reforma de l’Estatut de Catalunya, i per tant per un únic cleavage polític predominant, el cleavage nacional. I Iniciativa no es sent còmoda parlant d’aquests temes. Els seus votants tampoc. Lluny ja queden aquells temps on la política catalana es barrejava amb l’actualitat internacional i tots sortíem al carrer a cridar el "no a la guerra". Aquell va ser l’apogeu electoral d’ICV: els temps de dreta contra esquerra.

Ara, tot està ocupat per la retòrica nacional. Fa dos anys l’enemic eren "les dretes", ara ho son "els centralistes espanyols". El canvi és substancial: Fa dos anys l’antídot eren "les esquerres", ara han passat a ser-ho "els nacionalismes catalans". Això no vol dir que ICV no tingui un discurs nacional format (fins i tot està a favor del dret a l’autodeterminació dels pobles!). Però en democràcia allò que importa no és la realitat sinó la percepció. I la percepció que els votants tenen d’ICV no és precisament la de ser un partit nacionalista català.

Per tant, si no es pot canviar al votant potser es pot canviar l’actualitat política. Durant tot el procés de reforma de l’Estatut de Catalunya, ICV ha seguit l’estratègia d’anar redibuixant allò que passava en clau nacional per canviar-ho a una perspectiva social. Va començar intentant defensar el discurs que l’Estatut havia de ser un "procés participatiu de debò", però l’autocar itinerant de l’Estatut va ser un fracàs. Després, mentre els altres partits es centraven en el terme nació i en el Finançament, ICV concentrava esforços en defensar el Títol III de Drets i Deures. Fins i tot, mentre ERC i CiU es queixaven dels "atacs de l’espanyolisme" contra Catalunya, ICV ho feia dels "atacs de la dreta".
ICV té moltes ganes que s’acabi tot aquest procés, que es passi pàgina i que ràpidament es comenci a parlar dels temes amb que es sent més còmode: de drets socials, d’ecologisme, de desigualtats nord-sud, de control a les armes, de la situació de l’habitatge, ... I si pot ser, que el Tripartit duri molt de temps!