El PSC i l’Estatut. O els problemes d’un equilibrista (primera part)

El procés polític que el proper 18 de juny acabarà amb la celebració del referèndum d'aprovació d'un nou Estatut per a Catalunya es va iniciar el mateix moment en que ERC decidia formar el Govern Tripartit. Era desembre de 2003. Des del primer moment, es va deixar clar que el principal projecte d'aquell Govern nounat havia de ser la reforma de l'Estatut de Catalunya. Però en aquells moments, ni els republicans més optimistes podien pensar amb el gir que donarien les circumstàncies polítiques quatre mesos més tard. El 14 de març, el PSOE, contra tot pronòstic, guanyava les Eleccions Generals.
Tres mesos més tard, començava el procés de reforma de l'Estatut. Ràpidament es va poder veure que el paper del PSC no seria gens fàcil. ERC estava disposada a utilitzar tot el poder que li concedia el seu paper de partit clau. I al mateix temps, no era difícil observar que la reforma de l'Estatut de Catalunya, de no ser ben gestionada, podia convertir-se en un escull per a la governació de l'estrenat govern de Rodríguez Zapatero. I així, és com començava el camí de l'equilibrista pel PSC. Fent equilibris, entre les posicions del seu soci de govern per una banda, i les posicions del seu propi partit d'àmbit estatal per l’altre.
Com tots sabem, el primer pas era negociar i aprovar una proposta d'Estatut per part del Parlament de Catalunya. Les negociacions, que van coincidir amb l'estiu de 2005, es van fer llarguíssimes, i es van acabar amb un final sorprenent: el PSC acceptava unes posicions mai defensades abans en matèria de finançament i de competències. Passava la pilota a la teulada del PSOE, encarregat a partir d'aquell moment de retallar un text aprovat pel 90% del Parlament de Catalunya un 30 de setembre de 2005.